El dingo va contribuir a la desaparició del tigre de Tasmània

Sydney (Austràlia), 3 maig (EFEverde). - El dingo o gos salvatge australià va ser responsable de la desaparició fa uns 3.000 anys del tigre de Tasmània (Thylacine cynocephalus) del territori continental d'Austràlia, segons una nova teoria divulgada avui.

La investigació publicada a la revista científica PLoS One assenyala que aquest animal salvatge també és en part responsable de la desaparició dels dimonis de Tasmània (Sarcophilus harrisii) de l'Austràlia continental.


Els Thylacines van desaparèixer uns 500 anys després de l'arribada dels dingos (Canis lupus dingo) a Austràlia, encara que van sobreviure a la meridional illa de Tasmània fins a la seva total extinció el 1936.


La comunitat científica australiana ha debatut durant molts anys les causes de la desaparició dels Thylacines de l'Austràlia continental.


Fins ara es creia que el marsupial carnívor era més gran que el dingo, per la qual cosa es descartava la possibilitat de confrontacions directes entre tots dos.


Però Mike Letnic, de la Universitat de Nova Gal · les del Sud, i els seus companys de la Universitat de Sydney van comparar la mida dels fòssils de les dues bèsties que van habitar l'interior del país oceànic en l'Holocè i van descobrir que el gos salvatge era més gran que el marsupial.


Els mesuraments dels fòssils van llançar que els Thylacines més petits eren fins un 28,2 per cent més petits que els dingos de menor grandària, d'acord a l'estudi, ha informat avui l'emissora local ABC.


Fins i tot les femelles dels marsupials tenien la grandària d'una guineu i si els mascles dels Thylacines tenien la mateixa mida, els dingos els superaven en pes fins a un 54 per cent més.

Per més informació AQUÍ

Medi Ambient de Balears demana precaució davant l'inici de la temporada d'incendis

Palma, 30 abr (EFE). - Medi Ambient ha demanat avui precaució a la població de l'arxipèlag davant l'inici demà 1 de maig de la temporada alta de risc d'incendi forestal a Balears, que es prolongarà durant sis mesos.

Fins al 15 d'octubre, els mitjans operatius per a l'extinció d'incendis es veuran reforçats per les autoritats, que faran un especial crida a la conscienciació ciutadana per evitar els incendis als boscos i camps.

La conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, que dirigeix ​​Biel Company, ha explicat que en aquesta temporada el risc d'incendi forestal és molt elevat a causa de la dispersió d'habitatges que hi ha a les illes ia l'elevada afluència de persones per terrenys forestals.

L'any passat es van produir a l'arxipèlag 157 incendis que van cremar 2.478,83 hectàrees, mentre que des de començament d'any s'han registrat ja registrat 20 incendis forestals que han afectat a 21,5 hectàrees.

A partir de demà entren en vigor les normes sobre l'ús del foc i les activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal.

A més de reclamar precaució, l'Executiu balear recorda que es doni avís immediat al 112 sobre qualsevol incendi forestal i que es respecti la prohibició de fer foc en terrenys forestals.

Es recorda que caldrà sol · licitar una autorització administrativa per fer foc a menys de 500 metres de zones forestals i que cal extremar la precaució en zones boscoses, on no s'han de llençar burilles de cigarretes ni deixar residus que puguin provocar incendis.

Entre les recomanacions donades figuren les de prendre mesures especials de prevenció en cas de viure en un entorn forestal i estar atent per evitar que comencin incendis intencionats, a més de col · laborar amb les forces de seguretat i els operatius d'extinció en cas d'incendi. EFE

Ecologistes animen a participar demà en la cadena en defensa de Sa Ràpita

Palma, 28 abr (EFE). - La Plataforma Salvem sa Ràpita, el GOB i Amics de la Terra han fet una crida a la participació en una cadena humana que organitzen demà, en defensa "de l'últim gran arenal verge de Mallorca" i en contra del projecte de construcció d'un complex hoteler de cinc estrelles en aquest lloc.

El grup ecologista GOB ha assenyalat que la cadena humana 29A, que sortirà de l'entrada del Club Nàutic de Sa Ràpita a les 11.00 hores, és la resposta de la societat davant "el retorn de les velles polítiques que pretenen vincular el creixement econòmic a la destrucció del territori ".

L'entitat ha recordat que a més de ser utilitzades com la imatge turística de Mallorca, l'arenal de sa Ràpita i es Trenc constitueixen una zona natural emblemàtica d'importància internacional que forma part de l'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) des Trenc-es Salobrar de Camps, i que va ser declarat Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) pels seus indubtables valors naturals.

El GOB considera la construcció d'un hotel de 1.200 places, amb una ocupació de prop de 20 hectàrees, enganxat a l'Arenal de sa Ràpita un "símbol" d'una política de retorn a "l'especulació i l'agressió al territori", amb l'argument "pervers" de la creació d'ocupació i la generació de riquesa.

L'entitat conservacionista critica que "s'atreveixen ara fins i tot amb aquest símbol de la preservació", que s'ha mantingut així "gràcies a la lluita social que es va iniciar fa més de trenta anys per a la protecció del sorral veí d'Es Trenc".

L'Arenal de sa Ràpita i es Trenc conformen una línia verge de costa i un sistema dunar amb greus problemes de conservació vinculats a processos d'erosió derivats de la modificació de la dinàmica litoral pel port esportiu construït als anys 70, la retirada de posidònia amb mitjans mecànics i l'afluència massiva de persones els mesos d'estiu, defensa el GOB.

Font : AQUI

El sector nàutic pitiús presenta una alternativa a l'ancoratge sobre posidònia

 Els ports esportius Marina de Formentera, Marina d'Eivissa, Port de Santa Eulària, Ocibar i el Club Nàutic de Sant Antoni (pendent de confirmar la seva implicació per l'assemblea de socis, han decidit ampliar el capital d'una societat constituïda el 2001 , Pitiüsa d'Ecologia, per presentar una proposta davant la Demarcació de Costes a Balears amb la intenció de gestionar els fondejos d'embarcacions d'esbarjo en les àrees més sensibles i freqüentades d'Eivissa i Formentera en els mesos d'estiu. el projecte inclou el pagament per part d'aquesta empresa d'una taxa per ocupació d'aigües a l'Estat, que en el cas de Formentera seria de 146.000 euros l'any i en el d'Eivissa, de 104.000 euros.

Els promotors persegueixen barrejar la rendibilitat de la gestió d'aquests fondejos i de serveis per als usuaris amb la garantia de protegir les praderies de posidònia. L'administrador de la citada companyia, Angel Bustos, ha assenyalat que el turisme nàutic tria les Pitiüses per fondejar «per la qualitat i transparència de les seves aigües i si no tenim posidònia, això s'acaba». Al costat del tècnic Juanjo Costa i al biòleg Manu San Félix (redactor de l'informe preliminar d'impacte ambiental), aquesta empresa va presentar ahir, en roda de premsa, el projecte que ja s'ha presentat davant la Demarcació de Costes i que han explicat a cadascuna de les institucions implicades: Govern balear, Consell de Formentera, Consell d'Eivissa i els ajuntaments eivissencs.

Per més informació AQUÍ.

                                                    

                                          Juanjo Costa, Manu San Félix y Angel Bustos en la sede de Marina de Formentera.  C.C

El canvi climàtic es va accelerar entre 2001 i 2010

El canvi climàtic es va accelerar durant la dècada de 2001 a 2010, un període caracteritzat per les precipitacions, les temperatures extremes i nombrosos fenòmens meteorològics

 extraordinaris, segons l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).


Aquestes són algunes de les conclusions preliminars del "Informe de la dècada 2001-2010 sobre el Clima Mundial", que l'OMM va donar a conèixer avui amb motiu del Dia Meteorològic Mundial, informa Efe.

Segons el document, elaborat a partir de l'anàlisi de les dades meteorològiques de 102 països, durant aquesta dècada es van produir inundacions al 63% dels països que participen en l'estudi, mentre que en el 43% es van registrar problemes de sequera.

En grans zones de l'hemisferi nord el volum de precipitacions es va situar per sobre de la mitjana dels anys anteriors, especialment a l'est dels Estats Units, el nord i est de Canadà, Europa i Àsia central, Colòmbia, el nord i el sud de Brasil, Uruguai i la zona nord d'Argentina.

Per contra, a l'oest dels Estats Units, el sud-oest de Canadà, Alaska, el sud i l'oest d'Europa, el sud d'Àsia, Amèrica Central, Àfrica central i la zona de l'Amazònia les precipitacions es van situar per sota de la mitjana .

Quant a les temperatures, l'esmentada dècada va ser la més càlida des que es disposa de registres (1850), amb unes temperatures que es van situar al voltant de 0,46 graus centígrads per sobre de la mitjana de temperatures màximes que hi hagué entre 1961 i 1990.

Així mateix, nou dels anys d'aquesta dècada es van situar entre els 10 més càlids des del 1850 i per al 90% dels països enquestats aquesta dècada va ser la més càlida.

Els fenòmens meteorològics extrems, com inundacions, sequeres, ciclons i onades de calor i de fred, van afectar pràcticament a totes les regions del planeta, si bé l'informe recull dos onades de calor "excepcionals" que van assotar Europa i Rússia en els estius de 2003 i 2010, respectivament, i que van tenir com a conseqüència "milers de morts i incendis".

El director de l'OMM, Michel Jarraud, va expressar la seva satisfacció pel fet que en els últims 50 anys "s'ha millorat la qualitat de les previsions meteorològiques a llarg termini", encara que va lamentar que en aquest mateix període "s'han incrementat els fenòmens meteorològics extrems ".

Per més informació fes click AQUÍ

Vila descarta aprofitar l'aigua de l'aqüífer a causa del cost de l'obra

Construir un dipòsit per a derivar allí l'aigua potable que brolla del garatge del carrerCanàries costaria «entre 300.000 i 400.000 €», segons el regidor de Medi Ambient, que adverteix que el seu departament no té diners per afrontar aquesta despesa

Dues bombes empetiteixen sense parar l'aigua de l'aqüífer que aflora en el garatge de l'edifici Canàries i l'envien al clavegueram. 

Des que Carmen Tur Ferrer va denunciar el 20 d'abril de 2010 davant la Fiscalia que l'aigua potable que brollava en un garatge del carrer Canàries de Vila s'abocava directament al clavegueram, s'han desaprofitat uns 780.000 metres cúbics d'aigua,suficient per omplir fins les vores 312 piscines olímpiques. I vist com estan les arques del Consistori d'Eivissa, sembla que es podrien omplir moltes més els propers anys.Això és, almenys, el que dóna a entendre el regidor de Mobilitat i transport urbà, medi ambient, platges, servei de subministrament d'aigua potable i clavegueram de Vila,Joan Mayans Cruz: hi ha una solució, però és molt cara. Després seguirà rajant aigua,uns 45.000 litres d'aigua a l'hora, o 1.080 metres cúbics al dia, aproximadament ladesena part dels que produeix la dessaladora d'Eivissa. Si plou, el doble.Per més informació fes click AQUÍ

Tres dies per veure dofins, navegar en ' ferry ' i conèixer les meduses

 Els alumnes dels instituts d'Eivissa podran participar aquest any a 'Xpedicionària', una activitat d'educació ambiental auspiciada per Baleària i que ja es va dur a terme l'any passat a Algesires i Mallorca. La consellera insular de Cultura, Pepita Costa, ha explicat que aquesta iniciativa permetrà als escolars conèixer la Mediterrània i conscienciar sobre el canvi climàtic i l'eficiència energètica de viatjar el vaixell. Costa va detallar que s'ha ofert aquesta activitat, una excursió de tres dies de durada, a tots els centres de Secundària de l'illa i va insistir que no es tracta d'un viatge d'estudis, sinó d'una activitat educativa.

Ricard Pérez, gerent de Baleària, va assenyalar que el preu de l'activitat és de 150 euros per alumne, que inclou el viatge amb vaixell, tots els àpats, els monitors i l'allotjament en un alberg de la CAM. Pérez va explicar que el Govern balear i el Consell d'Eivissa col · laboren donant difusió a la iniciativa entre els centres i ha destacat que l'excursió és una autèntica expedició científica en què els albiraments de cetacis captats pels escolars s'inclouran en un estudi que està realitzant la Universitat d'Alacant. Encara que gairebé sempre es tracta de dofins, Pérez va indicar l'any passat els participants van arribar a veure alguna balena. A més d'aquests animals, es controlarà també la presència de meduses així com d'escombraries amb l'objectiu de conscienciar els escolars sobre la importància de no llençar deixalles al mar.
«És una oportunitat per als centres, als quals se'ls posa molt fàcil participar», va destacar la consellera. Totes les sortides es realitzaran els dilluns o els dimecres de març, abril i maig i en elles, encara que pot haver més d'un centre o grup, no podrà haver més alumnes que els cent que caben a l'alberg de València. Els professors interessats a participar poden informar i inscriure als seus estudiants en el correu bioambiente@ono.com.
L'excursió: «El cel, el mar i la terra per descobrir»«Sent l'esperit del mar», és el lema de 'Xpedicionària', una excursió de tres dies que promet descobrir el cel, el mar i la terra. En la travessia a 'ferri' a Dénia es repartirà el material als alumnes per als albiraments i se'ls farà una visita guiada per l'embarcació.Tota la informació recollida pels alumnes servirà per elaborar un informe sobre l'estat de la mar, del qual s'extrauran unes conclusions. Ja a l'alberg Els Molins, a Crevillent, els escolars partiparán en una observació astronòmica, coneixeran les energies renovables i visitaran un parc eòlic i construccions bioenergètiques abans de tornar de nou en vaixell a Eivissa.

Font :http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2012/03/24/tres-dias-avistar-delfines-navegar-ferry-conocer-medusas/545242.html